dilluns 8 de juny de 2009

Coses que m'ataquen els nervis


Els llapis curts que se t'escapen dels dits!!!!!!!!!!!!
AAAAAAAAAAAAAAAAaaaaaaaaaaaargh!!!!

4 comentaris:

ajimen ha dit...

Jo potser ho miraria d'una altre manera. Sembla impossible que un llapis arribi a aquestes mesures, i el més increïble és que hagi durat tant de temps en mans del seu propietari per arribar a vell. Ara només queda fer-li tot un homenatge al llapis i al nen o nena que l'ha mantingut al seu costat tant de temps.

3A ha dit...

jajajajaaja!

De fet el títol del post era una mica equívoc (je, je); reconec que quan el vaig veure vaig anar a agafar la càmera perquè no n'havia vist cap d'aquesta llargada i valia un rèquiem (però si que és cert que detesto els llapis petits).

el vico ha dit...

Hola Primita, me gusta tu blog,eres una artista excelente, felicidades... Ya no te he encontrado en el Esquipe. Ojalá te encuentre pronto para platicar, han pasado muchas cosas que quisiera comentarte. Bueno me despido porque este no es un correo sino un Blog
¡Te extraño primita querida!

Anònim ha dit...

necessitat de comprovar:)